Granotes blaves

Tot comença quan em vaig quedar tot un estiu sol a casa. Havia d'anar al Marroc i anar-hi sol se'm feia avorrit. Així que vaig preguntar a molta gent si hi havia algú que volgués acompanyar-me. Molts volien i no podien, altres podien i no volien, però un en especial va dir-me que si sense pensar-s'ho dues vegades. Va ser cosa d'aquest estil:

- Vols venir al Marroc amb mi?

- Si.

Doncs va passar una setmana i ja teniem els bitllets a la següent vam empendra el que seria una de les més grans experiències. Un dels viatges més personals propis i sorprenents que us pogueu imaginar. El demà era incert, la pròxima estació es presentava segons abans, la casa era la Terra... En definitiva, un altre estil de vida per envejar.